Back Philip Glass Afrikaans فيليب غلاس Arabic فيليب جلاس ARZ فیلیپ قلس AZB Філіп Глас Byelorussian Филип Глас Bulgarian Philip Glass Breton Philip Glass Czech Philip Glass Danish Philip Glass German
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Philip Morris Glass 31 gener 1937 (87 anys)Baltimore (Maryland) |
| Religió | Budisme i judaisme |
| Formació | Juilliard School (1956–1959) Universitat de Chicago - filosofia, matemàtiques (1952–) Fontainebleau Schools Peabody Institute |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, llibretista, compositor de bandes sonores, pianista, actor de repartiment |
| Activitat | 1964 - |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera, simfonia, Dixieland i música minimalista |
| Professors | Nadia Boulanger, Vincent Persichetti, William Bergsma i Darius Milhaud |
| Alumnes | Antonio Pinto |
| Instrument | Piano, baix i bateria |
| Segell discogràfic | Virgin Records |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | JoAnne Akalaitis |
| Fills | Juliet Glass, Marlowe Glass |
| Premis | |
 | |
| Lloc web | philipglass.com |
              
 | |
Philip Glass (Baltimore, Maryland, 31 de gener de 1937) és un compositor estatunidenc de música minimalista.
De petit va estudiar flauta al conservatori Peabody i més endavant va anar a l'escola de música Julliard, on va començar a tocar quasi exclusivament el piano.[1]
Després d'estudiar amb Nadia Boulanger i treballar amb Ravi Shankar a França, Glass viatja el 1966 al nord de l'Índia, principalment per raons religioses, on va entrar en contacte amb els refugiats tibetans. Es va fer budista i va conèixer el Dalai Lama el 1972. És un gran defensor de la causa tibetana. Va ser el seu treball amb Ravi Shankar i la seva percepció del ritme additiu a la música índia el que el va conduir al seu singular estil.
Quan va tornar a casa, va renunciar a totes les seves composicions anteriors a l'estil de Copland i va començar a escriure peces austeres basades en ritmes additius i amb un sentit del temps influenciat per Samuel Beckett, el treball del qual descobrí component per a obres de teatre experimental.
La poca estima que sent cap als intèrprets i els espais tradicionals el porten a formar el seu propi grup musical, amb el qual comença a tocar principalment a galeries d'art, essent aquesta l'única connexió real entre minimalisme musical i art visual minimalista. Amb el pas del temps, les seves obres són cada cop menys austeres i més complexes, acabant per no ser totalment minimalistes i culminants amb Music in Twelve Parts. A continuació, va col·laborar en la primera òpera de la seva trilogia Einstein on the Beach amb Robert Wilson i amb coreografia i textos de Lucinda Childs.[2]
Glass va orquestrar algunes parts instrumentals dels discos de David Bowie Low i Heroes (Low Symphony i Heroes Symphony). Músic prolífic, ha orquestrat moltes pel·lícules, incloent el documental experimental Koyaanisqatsi, de Godfrey Reggio; el biopic dirigit per Errol Morris A Brief History of Time (basat en el llibre divulgatiu de física de Stephen Hawking); Mishima, de Paul Schrader o Kundun, de Martin Scorsese.
Recentment, Glass ha compost la banda sonora de la pel·lícula The Hours (2002), de Stephen Daldry, i Notes on a Scandal (2006), de Richard Eyre.
- ↑ Rebatet, Lucien. Una historia de la música (en castellà). Barcelona: Omega, 2012, p. 850. ISBN 9788428215770.
- ↑ «Einstein on the beach - Revista Ciencias». [Consulta: 15 maig 2023].